Antoni Gaudí i Cornet va néixer a Riudoms el 25 de juny de 1852 i fou batejat l’endemà a l’Església Prioral de Sant Pere de Reus. Inicià els seus estudis a Reus.

Abans dels sis anys tenia reumatisme articular i una afecció pulmonar. La malaltia li dificultava jugar amb nens com ell; per contra, això afavorí la seva capacitat d’observació. Quan es trobava bé, feia llargues caminades, des del mas de la Calderera, per la riera de Maspujols, les ruïnes dels forns romans, al camí de Monterols o l’aqüeducte dels Capellans.

A onze anys alternava les seves estades a Riudoms amb els estudis als Escolapis de Reus, on cursà fins a tercer curs. El 1867, amb els seus companys d’estudis Eduard Toda i Josep Ribera, funda a Reus una revista escrita a mà anomenada “El Arlequín” en la qual Gaudí s’ocupava de les il·lustracions.

El 1868 es traslladà a Barcelona per acabar el batxillerat. El 1872 començà arquitectura. Per poder-se pagar els estudis va treballar amb alguns dels seus professors, com Josep Fontseré, amb qui realitzà la torre d’aigües per la Cascada i la porta d’entrada al recinte del Parc de la Ciutadella.

Era membre de la societat estudiantil Nous Guerrers, seguia els debats a l’Ateneu, assistia a conferències sobre estètica i filosofia i sovint anava al Liceu.

Va obtenir el títol d’arquitecte el 1878. El 1881 realitzà la capella del col·legi de les monges franceses de Jesús i Maria, a Tarragona. La seva primera gran obra fou la Casa Vicens, a Barcelona (1883-1885), i la darrera, la Sagrada Família.

El 7 de juny de 1926 fou atropellat per un tramvia. L’ingressaren a l’Hospital de la Santa Creu, on va morir el dia 10. A Riudoms, les campanes van tocar a morts. A Reus, no.