![]() | Plafó 4 |
Els arcs Gaudinians
“Els paraboloides, hiperboloides i helicoides, variant constantment la incidència de la llum, tenen una riquesa pròpia de matisos, que fan innecessària l’ornamentació i fins el modelatge.”
Antoni Gaudí
L’arc catenari evita que se l’hagi de reforçar des de fora per contrarestar la força que suporta. Té una característica molt especial: pot aguantar molt més pes que la resta. Gaudí va descobrir la facilitat de construcció dels paraboloides hiperbòlics, pels quals els paletes només necessitaven dos regles i un cordill.
Els arcs catenaris permeten un espai ampli i diàfan, s’obren cap a la llum. Els utilitza primer a Mataró, després al Palau Güell, a les golfes de la Casa Milà i al Col·legi de les Teresianes. Entre arc i arc no hi ha bigues sinó simplement la solera i, a més, com que es van alternant finestres i parets, hi ha unes zones de llum i d’ombra que li donen qualitat compositiva. Amb els paraboloides hiperbòlics assaja els que dissenyaria a la Sagrada Família. Els arcs parabòlics caracteritzen l’obra de Gaudí.
Els Gaudí i Riudoms
Aquell jove francès, Joan Gaudí d’Auvèrnia, enviudà i el 1647 es tornà a casar amb Catalina Esquer. Una esposa i l’altra, pels seus cognoms, eren d’origen occità. Els matrimonis s’anaren succeint al llarg dels segles. Joan Gaudí Escura, fill del primer matrimoni del Gaudí vingut de França, fou teixidor de lli, es casà amb la riudomenca Maria Oriol Giner, filla d’un pagès benestant i amb propietats.