 | Plafó 6 |
El trencadís
“L’art és Bellesa. La Bellesa és la resplendor de la veritat. La veritat es coneix estudiant a fons la vida i la vida es manifesta principalment pel color i, si excepcionalment no el perd, diem que sembla viva.”
Antoni Gaudí
Cèsar Martinell explicava que a Gaudí li agradava jugar amb els colors, l’element que havia de donar vida a les seves obres. La natura és de colors: de les flors més exuberants als insignificants bocins de ceràmica i les pedretes de la riera; dels reflexos dels fragments de vidre trencats, als verds de les muntanyes, el blau del cel i el seu reflex al mar.
L’acudit del trencadís
A la porta del Parc Güell hi ha trenta paletes que trenquen rajoles i a dalt n’hi ha trenta més que les ajunten (revista Cu-Cut). Però, per quina raó? Senzillament perquè Gaudí projectava formes guerxes que amb peces senceres no es podien aplacar. Per fer les corbes cal trencar la rajola i aconseguir que els bocins s’ajustin a la forma en l’espai.
El Beat Bonaventura Gran
(Riudoms 1620- Roma 1684)
La veneració dels riudomencs pel franciscà Bonaventura Gran comença quan fou enviat a Roma el 1658 on fundà el Sant Retir. Fou conseller de quatre papes: Alexandre VII, Climent IX, Climent X i Innocenci XI.
L’any 1679, a petició dels jurats de Riudoms, entre els quals hi havia Josep Gaudí Oriol, envià des de Roma les relíquies de sant Bonifaci, sant Julià i sant Vicenç. Des d’aleshores, el segon diumenge de maig se celebra a Riudoms la Festa de les Santes Relíquies.
Morí a Roma l’11 de setembre de 1684. El 1775 fou declarat venerable i el 1906 fou beatificat pel Papa Pius X.
Les devocions populars d’un poble són viscudes intensament fins pels més agnòstics del lloc. De ben segur que, durant la infantesa d’Antoni Gaudí, a casa seva se seguia de manera fervorosa aquella devoció que arrelà intensament en el jove Gaudí.
Els Gaudí i Riudoms
Del matrimoni de Joan Gaudí Escura amb Maria Oriol Giner nasqué Josep Gaudí Oriol. Continuà l’ofici de teixidor de lli i esdevingué un propietari important. Heretà la casa del seu avi matern, el paraire Joan Escura, al carrer d’Avall, el 1672. La seva posició social el portà a formar part de l’Administració local de Riudoms d’on fou jurat (1671-1715) i síndic el 1687. Durant la guerra de Successió Espanyola o dels Segadors (1640-1652), els Gaudí s’alinearen contra els borbons, la qual cosa ens indica el seu sentiment d’arrelament a la terra que els havia acollit. En la guerra de Successió (1705-1714), els Gaudí s’havien decantat pel bàndol austriacista, però els seus successors esdevindrien botiflers a partir de la derrota catalana de 1714.