 | Plafó 3 |
Les formes en Gaudí
“Nosaltres posseïm la imatge. La fantasia ve dels fantasmes. La fantasia és de la gent del nord. Nosaltres som concrets. La imatge és de la mediterrània. Orestes sap on va, mentre que Hamlet divaga perdut entre dubtes.”
Antoni Gaudí
Antoni Gaudí, per les seves circumstàncies vitals: escassa salut, afectacions pulmonars i reumatisme articular, es converteix en un home culte. Ha llegit molt i tant la seva memòria com la privilegiada i genial capacitat d’observació conserven les imatges que la raó ha retingut.
Les formes a l’obra de Gaudí són fruit d’aquests impactes vitals: des de les línies d’inspiració àrab o nassarita de la casa Vicens fins a la sinuositat de la Pedrera, Gaudí s’inspira en les formes senzilles i n’extreu elements que no obeeixen a cap raó constructiva. Esdevenen lògiques, de veritat. Per això s’entenen.
La casa pairal dels Nebot
Casa natal dels militars antiborbònics de la nissaga Nebot que participaren en la guerra de Successió, entre els quals destaca el general Rafael de Nebot Font (1665-1733).
Després de molts anys de decadència, l’edifici fou rehabilitat a partir de 1880 com a complex lúdic, funció que mantingué fins al 1960. El conjunt constructiu fou refet als anys cinquanta del segle XX per l’arquitecte Francesc Adell Ferré i en destaquen les finestres gòtiques de la façana i la tribuna.
Antoni Gaudí passava per davant d’aquest singular edifici, on hi havia en aquell temps el Café de Cal Gallisà. Coneixia el Joanet que regentava el cafè durant l’època de joventut de Gaudí. Fins a quin punt hi tenia relació?
Els Gaudí i Riudoms
El 1634 un jove marxant d’origen occità, Joan Gaudí –originàriament Gaudin–, es casà a Riudoms amb Maria Escura Ferré. Era fill d’Antoni i Joana i conegut com el Joan Gaudí d’Auvèrnia. Les migracions occitanes a Catalunya sovintejaren. La sobrepoblació al sud de França, la recerca de zones més riques on faltava gent i els sous eren més elevats, les guerres entre catòlics i hugonots…, van empènyer els Gaudí a deixar Saint Quintin sur Sioule, al bisbat de Clermont-Ferrand, i establir-se a Riudoms, al Camp de Tarragona.
*Clarmont d’Alvèrnia, Clermont-Ferrand (fr), Clarmont d’Auvernha (oc) Ciutat de l’Alvèrnia, Occitània, capital del departament de Puèi Domat, França.