![]() | Plafó 9 |
Gaudí i l’espai
“L’art gòtic és imperfecte: és a mig resoldre, és l’estil del compàs, de la fórmula de la repetició industrial. La seva estabilitat es basa en l’apuntalament permanent dels contraforts: és un cos defectuós que s’aguanta amb crosses.”
Antoni Gaudí
L’església de Sant Jaume de Riudoms és un indret clau per entendre l’obra de Gaudí. Què va representar, als ulls d’un infant com ell, la immensitat d’aquest temple? Es tracta d’una obra de dimensions extraordinàries per a un poble com Riudoms. Aquí Gaudí pren consciència de l’espai.
Aquesta església substituí la vella i se situà just al costat. El 1588 es posà la primera pedra i el 1593 es va iniciar la seva construcció. A l’escut de la façana hi ha la data de 1606 i, a la volta de l’absis, la de 1610. Aquestes dates ens assenyalen els terminis de construcció de cada part. L’església s’inaugurà el 26 de juliol de 1617. La sagristia es construí en una segona fase, a partir de 1686.
La façana de l’església que va veure Gaudí és una bona mostra del renaixement català. Se’ns presenta com un retaule amb onze fornícules i l’escut de la vila coronat per un frontis amb un relleu que representa el Pare Etern. És a aquesta façana que s’atribueix la col·laboració de l’arquitecte Pere Blai en l’obra.
L’interior, amb traça bàsicament gòtica, compta amb una nau d’una alçària sorprenent, formada per sis capelles laterals per banda que es comuniquen i una capçalera poligonal. El sostre, amb creueria, ens mostra els nervis clàssics d’aquest estil arquitectònic. A la capella del Roser hi havia un retaule barroc, obra de Lluís Bonifàs, el Vell.
El campanar no es va acabar fins al 1877 i l’any següent es va fer la capella del Santíssim, sota l’altar de la qual avui descansen les despulles del beat Bonaventura Gran. El juny de 2018 fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
Els Gaudí i Riudoms
Francesc Gaudí Salvany, avi de l’arquitecte, es dedicà a l’ofici de la família Salvany. És el primer calderer amb el cognom Gaudí. Es casà el 1811 amb 38 anys amb la reusenca Rosa Serra Torroja. Ella en tenia només 25. Disset anys durà el matrimoni. Francesc moria el 1828 deixant viuda “La Calderera” amb set fills i un per néixer. Vivien al Raval de Sant Francesc.