 | Plafó 10 |
Gaudí i l’equilibri
“Un arbre creix cap amunt, aguanta les branques i les branques, els seus branquillons i aquests, al seu torn, les fulles. Cadascuna de les parts ha estat creixent harmoniosament, magníficament.”
Antoni Gaudí
Fes com el nen Antoni Gaudí, conegut a Riudoms com l’Anton de la Calderera. Ell jugava entre els arbres del Pinar del Sec. La inclinació d’aquells troncs, immensos als ulls d’un infant, li suggereixen com aprofitar aquella naturalesa per evitar les línies rectes.
Pins inclinats per la força del mestral. Gaudí recrea aquella inclinació en les seves obres, com les columnes del Parc Güell.
El tronc d’una palmera li serveix per modelar pilars que, amb la forma i les ombres que crea la llum, es convertiran en columnes magistrals.
La capçada de la palmera vista per sota li projecta un pilar amb els seus nervis per sostenir la volta en diferents construccions. Li planteja dubtes de resistència, d’equilibri i li suggereix solucions estètiques espectaculars.
Els Gaudí i Riudoms
Rosa Serra i Torroja, coneguda com “la Calderera”, s’hagué d’enfrontar a l’infortuni. El seu fill gran, Francesc Gaudí Serra, tenia quinze anys quan perdé el pare. Era un noi eixerit i treballador. Sabia de lletra, però no es podia fer càrrec del taller familiar de caldereria (no hi ha cap altra caldereria a Riudoms on aprendre l’ofici). Francesc va haver d’anar a Reus a treballar al taller d’Antoni Cornet Sans, el qual, al cap d’uns anys, esdevindrà el seu sogre. Antoni Cornet no tenia cap fill; només tres noies. L’Antònia, la gran, es casarà amb l’aprenent Gaudí i del matrimoni en naixerà, el 25 de juny de 1852, un xiquet delicat de salut, però un geni com a artista: Antoni Gaudí i Cornet, l’Anton de la Calderera.